Últimes afotus! Snif, snif...

Aquí va l'última remesa. La següent ja serà una bona pallissa, que tenim uns set CD plens de material... Aquesta és la cabaneta a les muntanyes de Oaxaca. A continuació, uns detalls del Día de Muertos.

I per acabar, algunes imatges caribenyes: la cabaneta de Tulum, la Mònica molt estressada, i l'Alex a les ruïnes sobre el mar...

Petons i fins aviat!

Supervivientes en... Caribe Mix

Després de viure el Día de Muertos a Oaxaca (molt curiós de veure, amb la banda municipal tocant a l'entrada del cementiri, tothom portant-hi un munt de flors, xocolata desfeta gratis, els nens jugant entre les tombes i un munt de paradetes de fira envoltant el cementiri amb menjar, tómboles i cavallets!) ara som a Tulum.

Ens hem instal·lat en unes cabanetes davant del mar. És un lloc molt xulo, però també té totes les incomoditats de Supervivientes. Fa dos dies que em pentino sense mirall (sóc un "pulpo"), no tenim aigua calenta, banys i dutxes compartides i una mica "cuajimoloyos", llum que no il·lumina només de 19 a 22 h i una mica de sorra al llit. Total, que a les 18 hores ja és plena nit i ens n'anem a dormir cap a quarts de vuit! A més, la zona dels hotelets de platja és lluny del poble i només s'hi pot anar amb taxi, i ens claven bastant per menjar i són una mica rates. Tot això, però, es veu compensat perquè la cabana és literalment a la sorra de la platja i dormim sentint el mar!!!!! Som aquí: http://www.diamantek.com/

De moment no fa tanta calor com quan vam arribar al Carib i els mosquits ens estan donant una treva. Estem planificant com passem els últims dies. Segurament ens traslladarem al poble de Tulum per poder fer excursions (al poble hi ha tots els serveis, però és molt lletget i té la platja lluny).

Demà intentarem penjar afotus.

Per cert, que nosaltres hem esquivat les innundacions. Quan vam passar per Tabasco de camí cap a Chiapas ja ho vam veure tot innundat i amb el bus vam trobar moltes carreteres en mal estat. Es veu que ha estat un drama, però ara Tabasco ens queda lluny, o sigui que no patiu!

Avui hem visitat les ruïnes de Tulum. Hi hem arribat a les 7 del matí pq la guia deia que obrien a les 7, però resulta que no obrien fins a les 8 (8.15, pq el tio de la taquilla s'ha adormit). Són molt xulis, però ens hem enfadat una mica pq no et deixen entrar enlloc, estan fent feines arqueològiques i a les fotos sortien escales i tios penjats, i són una mica petites les ruïnes... En fi.

Montserraqueta: ja veig que no et puc deixar sola! No et facis més coses al cabell fins que jo torni i et digui la meva opinió! ;P

Petons i fins aviat!

Cuajimoloyas

...així es diu el poble de les muntanyes d'on hem baixat aquest matí. I ara de tot en diem així, que ens fa molta gràcia. Han estat dos dies molt bonics, per variar. A Llano Grande teníem la nostra cabaneta de maons, moníssima enmig del bosc, a tres mil metres i amb un fred que arronsa la titola (evidentment, això ho està escrivint l'Alex). Per sort teníem llar de foc i quatre mantes al llit.

Les patejades amb guia han estat molt bé, quatre hores ahir i un parell avui. Uns paisatges molt xulos, i bastant bon temps.

Ara ja s'està fent fosc i anem cap al Panteón General de Oaxaca, a veure els altars del Día de Muertos amb les espelmes enceses. I, a més, ens donaran xocolata calenta, ole.

Doncs apa, molts petons i fins aviat!

(I als que ens dieu que ja se'ns acaba, ja voldríeu vosaltres una setmana en una cabaneta sobre la sorra blanca del Carib, jejeje).

(L'anècdota del dia: vaig a comprar cigarrets a una botiga de abarrotes, o sigui, un "colmado", i em diuen: "no tenemos, vaya ahí enfrente, a la farmàcia". I efectivament, he comprat tabac en una farmàcia!!!!)

I txurri: FELICITATS des de Mèxic als països freds!!!!!!