Aquí va l'última remesa. La següent ja serà una bona pallissa, que tenim uns set CD plens de material... Aquesta és la cabaneta a les muntanyes de Oaxaca. A continuació, uns detalls del Día de Muertos.
I per acabar, algunes imatges caribenyes: la cabaneta de Tulum, la Mònica molt estressada, i l'Alex a les ruïnes sobre el mar...
Petons i fins aviat!
6 comentaris:
Boníssim el "posado" de la Mònica! :))
Por fin!!! Unas fotos en bikini de la Mònica. Uhh Yeahh come on!!!
Alejo, ¿y tu bikini?
Frissem per veure els 7 CDs...
Barça-Glasgow Rangers: minut 8, Ronnie-Messi-Henry, 1-0; mimut 43, Henry-Ronnie-Messi-Ronnie(a porta)-Messi, 2-0; segona part sense gols, i els Rangers, una colla d'amics.
Si vens amb el mono, dissabte a les 19, Getafe-Barça, l'asignatura pendent: partits a fora.
Apa, disfruteu les últimes espurnes, les millors.
Petonets.
El Ressort a la platja es veu genial, però jo com vosaltres, al cap d'una estona ja estic pensant en visitar més coses i fer més excursions!
Encara no puc entendre la gent que es tira dos i tres setmanes estirat a la sorra de la platja!
... quina pena que us quedi poquet... i que bé que a nosaltres ens quedi tres setmanetes per anar de vacances!!
Aquest cap de setmana ens quedem a Munich, on fa una miqueta ha estat nevant... estem a 2 graus i encara ha de fer més fred!! així que veure a la Monica en bikini es super raro...
Molts petons i ja tinc ganes de que ens ensenyeu les fotos - a veure si podeu penjar una selecció per internet!
Hep! Ara no sé si ja heu tornat o no!! No tinc clar si torneu avui mateix o diumenge... bé Àlex, ja saps lo despistada que sóc, oi?
Rés, que avui he pogut conectar-me per primera vegada des que heu marxat, vaig de p--- cul, com sempre, i he pogut veure i llegir tot el viatge, així que dilluns, xaval, cap comentari, que ja ho sabré tot, ok?? Je, je!!
No, en serio, el Francesc i jo estem esperant delerosos l'hora de dinar de dilluns perquè ens ho comencis a explicar tot de "viva voce".
Bé, ara ja haureu tornat i llegireu això des de casa... bé, el dia que jo no arribi tard a un lloc...
Petons!!!
Oooohhhh, quina peneta. Mònica, t'espero amb els braços oberts a Ca n'Humet... no et pots imaginar que dura que ha estat la tornada, ja t'acompanyaré en el sentiment.
Publica un comentari a l'entrada