Campechans, ja som aquí!

Hola a tothom des de Campeche. Lo dicho, vam pirar de Mérida cagant llets. A cada cantonada ens trobàvem algun pesat que ens explicava el mateix rotllo sobre els barrets maies, les hamaques de no sé quina fibra i una cooperativa on venien coses maies al millor preu i avui era l'últim dia i l'última hora per anar-hi (la cooperativa era en un lloc diferent cada vegada). Total, que al final, com quan et truquen per oferir-te Internet a casa, dèiem que ja teníem de tot i que ja havíem anat a totes les cooperatives maies.

De Mérida, vam anar a un poblet molt petit i tranquil: Santa Elena. Ens vam allotjar en uns bungalows moníssims enmig d'un jardí tropical ple d'ocells i papallones gegants (i mosquits, of course). Per 3.300 peles, dormir i esmorzar. Els que ho portaven eren un mexicà i una francesa molt simpàtics. Mireu-vos-ho a www.sacbebungalows.com.mx

Des d'aquí hem fet diverses ruïnes de l'anomenada ruta Puuc, hem visitat Uxmal (una passada de ciutat maia enmig de la selva) i hem tingut, ara sí, el nostre moment Indieeeeee! A dos quilòmtres del poble de Santa Elena surt un camí que va pel mig de la selva i, a dos quilòmetres més, hi ha unes ruïnes maies (aquesta vegada cobertes de vegetació, sense pagar entrada i tota una aventura per descobrir-les). Va ser com si les haguéssim trobat nosaltres, perquè la selva és tan espessa que no hi veus a dos metres. Quan ja érem a punt de fer mitja volta les vam trobar. Mooooooolt guai. (Penseu que aquí, caminar 5 minuts és suar i acabar xop, calces i mitjons inclosos!).

Avui, com us dèiem, hem arribat a Campeche. La zona del centre és molt mona, però quan surts de les muralles de la ciutat colonial, la resta no val un pet. I avui no fa gaire bon temps... Sembla que anirem tenint una mica de pluja cada dia.

A continuació, unes quantes cosetes que ens han fet gràcia i que ens hem anat apuntant per compartir-les amb vosaltres:

Lonchería Doña Chonita, comida para llevar

Hi ha busos que van a Tapete (seria el destí preferit de la meva iaia Carme!) i, atenció solterons desesperats, hi ha busos a Chocholan!

En una parada de "colectivos" (furgonetes autobús) hi deia: "Aviso al público: se prohibe terminantemente transportar personas en estado inconveniente".

I els reglaments interns que ens trobem a les habitacions dels hotels són per partir-se. Aquí teniu algunes de les normes de l'hotel de Valladolid: "La persona que sea sorprendida llevándose las toallas o cualquier otro objeto propiedad del hotel será consignada a las autoridades" (deu ser que hi ha molts manguis); "Se prohibe planchar, cocinar o hacer lumbre en el interior de los cuartos" (pos vale); "Si ingiere bebidas embriagantes, recuerde que está terminantemente prohibido escandalizar, maltratar los muebles, portarse incorrectamente en el interior de los cuartos, en los pasillos y en la entrada del hotel" (no maltractarem les cadires, ho jurem); "Queda terminantemente prohibido utilizar las habitaciones como consultorio de curanderos, adivinos, magos, doctores en almas, etc." (Rappel i Aramis, abstenerse!). I a l'hotel on som ara, estan prohibits "los juegos de azar" a les habitacions (no podrem jugar al Rummikub?).

Les geladeries es diuen "neverias" i els polos de gelat es diuen "paletas" (els paletes es deuen dir "cucuruchos"?); els autobusos es diuen "camiones" (i els camions com es deuen dir?); com que del seu pa en diuen "tortillas", de les truites en diuen "omelets"... Un embolic. Per cert, les paletas són bonísssssssimes! Ens va recomanar la Judit que les provéssim i ens encanten. Són pura fruita de gel. Mmmmmmmmmmmmmmmmm.

Molts records i vejam si demà us pengem alguna altra "afoto".
PETONS!