Fa uns dies que us tenim abandonats... No us preocupeu, ja som aquí.
Us hem d'explicar una excursió a cavall que vam fer des de Sant Cristóbal a San Juan Chamula (tot un matí). A l'hotel ens van dir: "nos tienen que decir ahora mismo si se apuntan porque sólo quedan dos plazas". Ens hi vam apuntar immediatament, però l'endemà resulta que l'excursió només la vam fer nosaltres dos. Raro, raro, raro. Amb un guia molt simpàtic i pel camí se'ns va unir un noiet jovenet que muntava un cavall molt més gran que els nostres, de carreres, i sense sella. La visita a San Juan Chamula va valdre la pena. És una comunitat d'indis tzotzils i tenen una església ben peculiar: a dins, el terra és ple de pinassa i espelmes per tot arreu, i els indis hi resen d'una manera ben curiosa, barrejant els seus cultes amb els cristians (uns duien un pollastre viu i tot!).
Ens va fer molta pena marxar de Chiapas, hi hem de tornar. Ens han quedat coses per veure. Però al final vam decidir allargar una mica més la ruta que teníem prevista inicialment i vam agafar un autobús (12 hores de nit) fins a Oaxaca. D'aquí, dissabte agafarem un avió a Cancún per fer l'última setmaneta pel Carib.
Oaxaca també és bonic. Hem trobat un restaurant al costat d'on ens allotgem que es diu Cafeteria Alex, i fan uns esmorzars increïbles (de forquilla i ganivet!). Ens estem posant les botes! Avui hem visitat unes ruïnes zapoteques impressionants (Monte Albán) i hem voltat per la ciutat. Ja estan preparant el Dia de Muertos i a tot arreu munten uns altars molt bonics, amb flors i ofrenes. El plat fort serà dijous i divendres, però. A la tarda ens hem pres el primer mezcal (l'aiguardent típic d'aquí, que surt del mateix cactus que el tequila). També estem aprofitant per fer algunes compres.
Hem contractat per demà una excursió amb guia per les muntanyes i dormirem en una cabaneta de fusta. Ens surt tirat de preu, però diuen que fa un fred que pela i ens hem hagut de comprar roba d'abrigar. Ni us explico el que ens ha costat trobar alguna cosa decent, que tot és súper loli!!!!
Apali, petonets a tothom i ja us tornarem a escriure quan baixem de les muntanyes!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Hola trotamundos. Así que al final a "Uajaca" ein? Collons, com passa el temps, en ná ya estais aqui. Ya sé que es imposible, pero deseo que se os haya pegado un poco de acento; cuando esto ocurre a mí me resulta fascinante.
Os cuento algo de aqui: el sabado pasado fuimos a ver a New Model Army: Laura, Ito, Jordi Segura, Marc y yo. Estuvo bien y fue atípico: fuimos a hacer unas cervezas, unas bravas y luego, a las 9.30 en point, entramos en la sala, y els desgraciats ja havien començaaaat! joder, PON QUË? Resulta que tenian que acabar a las 23h clavás y por eso, para meter mas canciones empezaron antes, tócate los d'estos. Pero más atípico aún fue cuando... ¿cuándo se da un concierto por acabado? Pues cuando encienden las luces del recinto, ponen la música de fondo y la gente empieza a desfilar, ¿no? Y así sucedió, luces on, music on, alguna gente ya estaba fuera y en eso, ¡pum! aparecen en el escenario para tocar la última (es que realmente todo el mundo estuvo entregado, fue un gran gran show). Y tocaron I love the world (sí, la de la banda sonora de ese gran cortometraje de polis y mafias en el que un melenudo le grita a la pasma "hijossss de puuuutaaaaa!" a la vez que dispara. Precisamente, cuando empezó a sonar en Marc me preguntó "esta me suena, ¿cuál es?" y yo le dije " la de hijos de puta" y él tio sonrió al acordarse).
Uf, cuanta brasa en un tres y no nada.
Os dejo.
Y recordad: en el dia de los muertos se baila con el diablo.
He descubierto un nuevo grupo: Editors. Tocan para el Wintercase. La ruina.
Una abraçada
Hey noiets!
acabem de veure els vostres comentaris amb els meus pares i els ha fet molta gracia!
Me mare diu que podrieu escriure un llibre :-))
Aqui estic celebrant la castanyada i menjant els primers moniatos.
Que us ho passeu be i fins la propera.
SI K ES RARO RARO LO DEL CABALL, I EL CUL COM US VA QUEDAR?
APROFITEU PER CANCUN K ESTO YA SE ACABA, FINTS I TOT A MI AMB FA PENA, PERQUÉ VEIG K ESTEU TAN BE, I AIXÓ DELS COMENTARIS ES ESTUPENDO, CUAN SIGUEU AQUI AUREU DA CONTINUA AMB AQUESTA PAGINAN ES BONISSIMA.
FINS A LA PROPERA, PETONS I ADEUUUU
Hola, bonics:
Com diu la Montse, aprofiteu que aixó s'acaba.
Llàstima, per que ens ho estem passant tots molt bé, tot i que la Mareta avui estava un xic tobeta: hauràn vist un mariatxi, ha comentat, i ha enxufat dos CDs seguits de Viva Mexico.
Esti a mitg Valladolid-Barça, amb Bojan de titular per molèsties del Henry: Al minut 15, 1-0, però al 43, passi d'en Xavi i empat del Ronnie.
A viam si ho arrodonim, per que ahir els blancs n'hi van fotre 5 al pobre València, que ha fet fora el seu entrenador Flores, i a casa (1-5). Ara torno.
Y no pudo ser: 0-0 final amb ben poques oportunitatrs del Barça, tret d'un pal d'en Bojan.
Per cert, si hi penseu, digueu-nos el nº de vol de tornada.
Petonets i a disfrutar.
Publica un comentari a l'entrada