divendres, 12 d’octubre del 2007

Un dia de viatge despres...

Aghhhh... Aquest ordinador no te accents, ni dos punts, ni ce trencada i es una carraca.

En fi, que ja hem arribat a Isla Mujeres, tres avions, dos retards, un autobus, una fregoneta i un ferry. Hem sopat dues vegades i hem esmorzat dues vegades. Raro, raro, raro... Temperatura 30 graus i humitat 100%. De moment plou bastant, i hem aprofitat per passejar una mica i anar a l'Internet. Intentarem aguantar per adaptar-nos a l'horari i ara estem una mica destrossats. Es que es la una del mati per nosaltres i aqui son les sis de la tarda.

Estem en un hostal una mica cutret al costat del mar, pero molt barat i ple de viatgers. Hem vist un altre lloc i potser dema canviem d'allotjament, ja ho veurem.

Ja hem vist els vostres comentaris i ens agrada molt que el bloc estigui tan animat. Per als que vulgueu mes privacitat, escriviu-nos a l'adreca monica_clotet@yahoo.es

En l'ultim vol de Mexic DF a Cancun hem fet un amiguet. Un nen de 7 anys que viatjava a Cancun amb la seva familia per passar tres dies de vacances. Ahir va ser el seu aniversari i ens ha dit "me hago viejito". Tambe ens ha dit que havia estat "en muchos Cancunes", en comptes que hi havia estat molts cops, i que "el cielo estaba lleno de cosas, estrellas, el sol, la luna, planetas y dios". Total, que el nen no ha parat de xerrar i preguntar-nos coses durant tot el vol. I volia que a nosaltres ens donessin "la habitacion dos" i a ell "la uno" de l'hotel, i li hem hagut d'explicar que nosaltres no ens quedavem a Cancun.

Els mexicans fan riure molt, pq parlen com si estiguessis tota l'estona en un capitol de Pixie i Dixie. I, per cert, a tots els sobren uns quants quilets.

A veure si dema surt el sol i estrenem el Carib, que si no hi ha poca cosa per fer en aquesta illa. I tota l'estona em trobo una guiri amb bigoti que em persegueix des que hem pujat al ferry. L'he trobat al ferry, a l'hostal, a la dutxa, passejant pel carrer... Un bigoti... Que sera de mi d'aqui a un mes. La veritat es que mes val que no critiqui el tema mustatxus...

Molts petons a tothom i esperem que continueu seguint les nostres aventures!!!!!

1 comentari:

Pep ha dit...

Que visquin les noves tecnologies!

Això és una canya i una conya: ens encanten les vostres exposicions i els comentaris...

Aquí fa un temps de conya, dos dies de platjeta genials i calor a la terrassa, toma Caribe.

Mònica, vigila amb la guiri del musatxo, no sigui un travesti penedit.

Petons,

Parets

(Repetit per que no ens en sortim massa bé)